Pacients pescadors, piscines verdoses, xalets buits i, sobretot, una llum càlida i hivernal de final del dia omplen aquesta regió oblidada de la costa catalana. Des del boom turístic de la dècada dels seixanta aquest paratge natural s’ha vist abandonat al capital internacional, que l’ha convertit en un perfecte parc d’atraccions estival per desitjosos de sol i de platja de tota Europa. La massificació i l’estacionalitat, principals trets característics d’aquest tipus de turisme, deixen una empremta enorme sobre el territori. I en temporada baixa, quan els habitants permanents recuperen les platges, no hi troben res.
